93.790.85.96 636 768 455

c/La Riera, 14 5e 1ª
08301, Mataró
Centre Sanitari registrat pel Departament de Salut de la  Gencat

El trastorn adaptatiu: descripció i estratègies d’afrontament

23/11/2018

Els problemes d'adaptació i les complicacions derivades d'aquests, constitueixen un dels factors de malestar i desestabilització més freqüents i recurrents tant en la nostra societat, com en les consultes psicològiques. Quan aquestes resulten molt incapacitants, limitant el rendiment de la persona en els seus diferents àmbits, i més perduren durant un cert temps, podem estar davant d'un trastorn adaptatiu. A nivell general, aquesta categoria pot definir-se com l'aparició i desenvolupament de símptomes emocionals o conductuals en resposta a un factor o factors d'estrès identificables que es produeixen en els 3 mesos següents a l'inici d'aquesta font d'estrès, i els símptomes no es mantenen durant més d'altres 6 mesos després del cessament d'aquesta.

Com veiem, l'aparició de la problemàtica s'associa a un esdeveniment o esdeveniments específics. D'aquesta manera, tot i que són moltes les circumstàncies que poden portar a desenvolupar aquest problema, és possible establir dues categories, aquelles fonts d'estrès agudes i potencialment significatives (de menor durada), i aquelles que, tot i que a priori poden semblar menys perjudicials per ser menys "traumàtiques", la seva persistència pot provocar alteracions igual o més importants. Entre les primeres, podem citar la mort d'un ésser estimat, la pèrdua de la feina, patir una agressió o abús ... entre d'altres. En relació a les segones, situacions com mobbing laboral, problemes econòmics o familiars, o tenir discussions freqüents amb la parella representen exemples de situacions el afrontament també pot resultar complicat. Així doncs, d'una banda el malestar s'explica per la potencialitat de l'estímul, situació o font d'estrès. Tot i això, i encara que algunes de les situacions esmentades poden resultar amenaçadors per a qualsevol de nosaltres, no podem oblidar el paper que desenvolupa la persona en tot aquest procés, ja que les totes i cadascuna de les situacions, per semblants que siguin, ens afecten de manera diferent.

Aquesta variabilitat a què ens referim pot venir explicada per diferents aspectes; entre ells, alguns trets de personalitat (sensibilitat, introversió ...) poden afavorir que davant experiències amenaçadores l'afrontament sigui defectuós. En la línia de l'últim exposat, l'haver vivenciat esdeveniments similars o parcialment semblants pot enfortir o bé debilitar-nos davant futurs successos. Finalment, el moment vital en què ens trobem pot ajudar a explicar el grau d'afectació i l'estil d'afrontament que adoptem. Per tot això, l'individu juga un paper crucial en aquest problema, amb la qual cosa la intervenció des de la psiquiatria i la psicologia d'adults i infantojuvenil poden resultar especialment beneficioses. En aquest sentit, a continuació es proposen alguns passos seqüencials que poden resultar útils per fer front a aquesta problemàtica:

Observació, visualització i acceptació: En els moments inicials, sigui davant d'un succés puntual, o davant alguna cosa recurrentment estressant, és important situar-nos amb certa distància de l'esdevingut. Es tracta d'adoptar un punt de vista "en tercera persona", i observar tant què està passant fora com dins de nosaltres, analitzant tots els components tant emocionals com de la pròpia realitat que ens envolta per poder processar cada element de la forma més adequada possible.

Anàlisi cognitiu: És molt habitual que el malestar porti amb si mateix pensaments negatius i creences irracionals sobre el que està succeint, o fins i tot del que pot passar en el futur. Aquests, en moltes ocasions reflecteixen una visió catastrofista, la qual haurem de modelar per tal de produir una millora en el nostre estat anímic. El primer consisteix a normalitzar la nostra cadena de cognicions, per a posteriorment observar-les i plantejar-nos les preguntes adequades que ens ajudin a prendre contacte amb la realitat (¿m'és útil aquest pensament ?, reflecteix realment el que està passant ?, què passaria si fos cert?).

Estratègies centrades en el problema o en l'emoció: Realitzats els dos primers passos, i analitzada la situació, haurem de valorar la utilitat d'utilitzar un afrontament centrat en el propi problema, o un centrat en l'emoció. La principal diferència entre els dos és que mentre la centrada en el problema s'utilitza quan aquest és modificable, percebent cert grau de control sobre la situació, la segona alternativa (focalitzada en l'emoció) resulta més beneficiosa quan les circumstàncies són immodificables. D'aquesta manera, d'una banda tractem de buscar solucions eficaces per modelar o canviar una realitat, i per l'altra, davant la impossibilitat d'aquesta modificació, ens centrem en els nostres sentiments per integrar-los i processar-los adequadament.

Valoració: Un dels estadis finals és aquest. Consisteix en, un cop passades les diferents fases, valorar i analitzar la nostra execució i afrontament, procurant repassar aquelles estratègies que ens han estat útils i ens han afavorit que aparegui un estat d'ànim positiu.

Hi ha diferents procediments i tècniques que s'han dissenyat per afrontar aquest i molts altres problemes. En el nostre centre de psicologia, a Mataró, podràs trobar professionals amb diferents orientacions que et brindaran tota l'ajuda que necessitis. Si vols ampliar la informació sobre aquest tema, no ho dubtis i posa't en contacte amb nosaltres, t'ajudarem.