93.790.85.96 636 768 455

c/La Riera, 14 5e 1ª
08301, Mataró
Centre Sanitari registrat pel Departament de Salut de la  Gencat

L'afecció i el trastorn de relació social deshinibida

31/10/2018

L'afecció constitueix un dels mecanismes socials més importants en la vida dels éssers humans. A grans trets, el podem definir com el vincle conductual, emocional i cognitiu que establim amb els nostres éssers estimats, i que es desenvolupa durant la primera infància, especialment dins dels primers tres mesos. En aquest període el nen adquireix i internalitza un model de relacions afectives, és a dir, una representació del món social i interpersonal que es podrà veure modificada a través de les experiències relacionals que vagi tenint al llarg del cicle vital. D'aquesta manera, contribueix significativament a desenvolupar una imatge de si mateix i dels altres que serà clau per facilitar una adequada adaptació al medi.

En ocasions, aquest es pot veure truncat o deteriorat per diferents circumstàncies; problemes conjugals, presència de psicopatologia en els pares, desestructuració familiar, canvis d'habitatge constants, entre d'altres. Tot això repercuteix negativament en la criança dels fills, els quals en un futur poden desenvolupar problemes diversos, com trastorns d’ansietat o depressió, Problemes d'autoestima, o trastorns per consum de substàncies. D'entre ells, sobresurt un el qual apareix estretament relacionat amb un pobre desenvolupament de la inclinació i amb la cura insuficient rebuda durant la infància; parlem del trastorn de relació social deshinibida. Aquest quadre es caracteritza per un patró de comportament en què el nen s'aproxima i interacciona de manera activa i freqüent amb adults estranys, amb els que hauria, en principi, mostrar més resistència o incomoditat. Així, manifestarà una reducció o absència de reticència a l'hora d'aproximar-se o interaccionar amb adults estranys, utilitzant un comportament verbal i / o no verbal massa familiar. Al costat d'això, també es pot observar que rarament recorre al cuidador adult després de sortides arriscades, fins i tot en contextos inusuals.

Com hem indicat, aquest problema es vincula especialment amb el fet d'haver patit un patró de cura insuficient, i això pot posar-se de manifest a través de diferents mecanismes, com són: la negligència o manca social on hi ha una contínua falta de tenir cobertes les necessitats emocionals bàsiques, canvis freqüents de cuidadors primaris que disminueixen l'oportunitat d'elaborar una inclinació estable, i una educació en contextos poc habituals que redueix l'oportunitat de construir i establir una inclinació selectiva. D'aquesta manera, la inestabilitat i falta d'estructuració persistent experimentada en les seves relacions principalment amb els pares, facilita que desenvolupin aquest patró d'interacció social, en el qual es pot observar una clara manca de selectivitat a través d'acostaments indiscriminats cap als altres.

Un aspecte important a tenir en compte és que els signes d'aquest trastorn sovint persisteixen fins i tot després que ja no hi hagi signes d'abandonament. Aquesta dada reflecteix la importància de detectar i intervenir precoçment per prevenir el desenvolupament de futurs problemes emocionals més greus, com l'aquí exposat.

Conèixer les principals característiques de certes patologies pot ajudar-nos a identificar diferents situacions problemàtiques, a més de permetre'ns actuar ràpidament dissenyant intervencions adequades per a cada cas particular. Per obtenir més informació al respecte, comptem amb un equip de professionals de la psicologia i psiquiatria al teu servei. Estem situats a Mataró. Truca'ns sense compromís i t'ajudarem a resoldre tots els teus dubtes.