La Corea de Huntington: característiques i símptomes | Gabinet Psicològic Mataró

93.790.85.96 636 768 455

c/La Riera, 14 5e 1ª
08301, Mataró
Centre Sanitari registrat pel Departament de Salut de la  Gencat

La Corea de Huntington: característiques i símptomes

26/07/2018

Avui dia és relativament habitual entrellaçar els termes envelliment i demència, establint en ocasions relacions causals errònies. En aquest sentit, i encara que moltes vegades resulta complicat diferenciar entre vellesa "normal" i "patològica", és important remarcar que demència no és sinònim d'envelliment. Així, tot i que amb el transcurs de l'edat puguin aparèixer certs problemes com oblits, alentiment i altres pèrdues a nivell cognitiu, únicament podrem parlar de demència quan hi hagi una pèrdua o deteriorament de les funcions mentals o cognitives prou greu com per interferir amb la vida diària de la persona, provocant una limitació tant a nivell personal (cognitiva, emocional i conductualment) com social, laboral i/o familiar.

Les causes de les demències poden ser diverses (trastorns psiquiàtrics, infeccions, tumors, abús de tòxics ...), i fins i tot dins d'elles podem trobar subtipus molt diversos. Les més freqüents són les que es deuen a una malaltia neurodegenerativa del propi cervell, és a dir aquells processos que impliquen una pèrdua de neurones sense una causa inflamatòria o vascular. Dins d'elles trobem, per exemple, la Malaltia de l'Alzheimer (EA), la Malaltia de Parkinson, l'Esclerosi Múltiple, entre altres; i la que aquí comentarem breument, la Malaltia o Corea de Huntington. Aquesta, és una malaltia progressiva de caràcter hereditari, deguda a una alteració genètica, concretament a una mutació del cromosoma 4, el qual codifica la proteïna huntingtina. Com s’ha dit, és neurodegenerativa, i per tant provoca el deteriorament i destrucció de certes neurones del sistema nerviós central. Es pot manifestar tant en homes com en dones, i es calcula que afecta aproximadament a 1 de cada 10.000 habitants. La seva edat d'aparició acostuma a ser entre els 35 i els 55 anys, tot i que hi ha casos que la desenvolupen abans dels 20 anys. A continuació doncs, es descriuran els principals símptomes d'aquest curiós fenomen:

-    Símptomes motors i musculars: Un dels símptomes més característics de la malaltia són els moviments produïts a l'atzar en forma de sacsejades de tot el cos, denominats corees. Aquest terme deriva del grec i significa dansa, i és per això que la patologia ha rebut aquest nom. Aquests, tot i que a l'inici són menys perceptibles, es van fent evidents a mesura que la problemàtica avança. A més, els pacients acostumen a mostrar bradicinesies, és a dir, lentitud en els moviments corporals; i distonia, que és la contracció exagerada i lenta d'un múscul. Per tot això, la persona pateix problemes cada vegada més accentuats relacionats amb la marxa, la postura i l'equilibri. A aquests, també se li afegeixen les dificultats relacionades amb el llenguatge, on la persona progressivament té més problemes per articular paraules correctament.

-    Alteracions afectives i de la personalitat: Els símptomes psicològics més característics són els problemes de depressió i ansietat, comportaments obsessiu-compulsius, apatia, problemes de son, disminució de l'autoestima, augment de la irritabilitat i impulsivitat, i de vegades fins i tot il·lusions i/o al·lucinacions. Convé tenir en compte però, que molts d'aquests problemes s'emmarquen dins dels problemes familiars i socials que genera la malaltia. Així, a més del malestar emocional personal que comporta, l'estigmatització social o el patiment de la gent propera són variables importants a considerar.

-    Problemes cognitius: Les alteracions cognitives són molt freqüents, sent les dificultats de comprensió, memòria, judici i raonament les més rellevants. Aquests es manifesten per una marcada lentitud, problemes de concentració, planificació i organització, i en la presa de decisions. En ocasions, la malaltia es pot acompanyar també d'un deteriorament significatiu en la capacitat intel·lectual global.

Com veiem, la malaltia de Huntington inclou una simptomatologia molt diversa, la qual hem de comprendre i emmarcar en un cas concret, ja que cada persona pot manifestar-la de formes diverses. Tot i això, la majoria coincideixen en accentuar el sofriment que comporta i la baixa comprensió i acceptació social existent. Així, neuropsicòlegs, psiquiatres, i altres professionals de la salut hauran de treballar en col·laboració no només per atenuar i alentir el progrés de la malaltia, sinó per facilitar l'adaptació de l'individu a aquesta en la seva totalitat tenint en compte tots els factors implicats exposats.

Per més informació, posa't en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró. Procurarem resoldre tots els teus dubtes i proporcionar-te l'ajuda que necessitis.