93.790.85.96 636 768 455

c/La Riera, 14 5e 1ª
08301, Mataró
Centre Sanitari registrat pel Departament de Salut de la  Gencat

El son: fases i problemes associats

27/04/2018

El son, és considerat actualment un dels components més importants del nostre dia a dia. A grans trets, podem definir-lo com l'estat fisiològic caracteritzat per una interrupció temporal del moviment, de l'estat de vigília o alerta, i de la capacitat sensorial. Aquests fenòmens es produeixen per restablir i equilibrar les funcions psicològiques i físiques de l'organisme, la qual cosa resulta essencial per obtenir un ple rendiment vital. Així, mitjançant estudis en què s'analitza l'activitat elèctrica cerebral, i encara que és necessària més investigació, hem passat de considerar-lo com un simple acte passiu en el qual no semblava passar res significatiu, a identificar-lo com un estat particular de la ment i la consciència on l'activitat cerebral pot ser tan activa com quan estem desperts, i en què succeeixen canvis crucials en el funcionament del cos.

Els descobriments realitzats des de les neurociències, i entre elles la neuropsicologia, han permès diferenciar dues fases mentre dormim; la fase del son lent o no MOR (Moviments Oculars Ràpids), també anomenada no REM (Rapid Eyes Movements), i la fase de son ràpid/son MOR/REM. El primer d'ells es divideix en quatre etapes diferenciades. Aquestes cinc fases es van alternant cíclicament amb una durada total de cada cicle d'uns 90 minuts. A continuació les exposem breument:

Fase 1 de son lleuger o no MOR. És considerada l'etapa de transició entre la vigília i el son, on la persona encara pot arribar a percebre alguns estímuls. Aquí el son és poc reparador, i a nivell fisiològic el més característic és la disminució del to muscular i l'aparició de moviments oculars lents. Es calcula que passem aproximadament entre el 5 i 10% de temps en aquesta fase.

Fase 2 de son lleuger o no MOR. Encara que l'activitat cerebral és similar, desapareixen els moviments oculars. El sistema nerviós promou la desconnexió de les vies d'accés a la informació sensitiva facilitant així l'acte de dormir. El son és aquí parcialment reparador i continua disminuint el to muscular. Aquí possiblement és on transcorre més temps, aproximadament el 50%.

Fase 3 de somni profund no MOR. Apareixen les ones lentes (delta), l'activitat cerebral i el to muscular continuen disminuint, juntament amb la tensió arterial i el ritme respiratori, els quals també pateixen una disminució significativa. Així doncs, la desactivació sensorial augmenta. I ocupa pocs minuts comparada amb la resta.

Fase 4 de son profund no MOR. Constitueix la fase del son de més profunditat. L'activitat cerebral és encara més lenta (predominen les ones delta), el to muscular és gairebé imperceptible, i resulta clau pel correcte funcionament psíquic i físic, juntament amb l’equilibri de l'organisme. El percentatge aproximat de temps és d’un 20%.

Fase 5 de son MOR. Es coneix també com a fase de son paradoxal. Això és així degut a que hi ha un contrast evidenciat a través de l'atonia muscular, que suposa la relaxació total típica del son profund, i l'activació del sistema nerviós, la qual cosa és signe d'alerta i vigília. Els moviments oculars ràpids que s'observen són semblants a aquells que succeeixen quan estem desperts. I per últim, el temps dedicat ronda el 25%.

Com a alteracions generals, hem d'esmentar que a mesura que augmentem la supressió del son, podem observar com es produeix un clar deteriorament en el funcionament durant el dia. A més, el rendiment intel·lectual també es veu afectat amb alteracions de la memòria, el raonament i la concentració. Els actes reflexos es veuen entorpits, la qual cosa dificulta l'afrontament de certes situacions (com la prevenció d'accidents laborals, domèstics i especialment de trànsit). Quan aquesta privació és severa, poden produir-se atacs epilèptics, alteracions neurològiques i fins i tot al·lucinacions.

D'altra banda, com a conseqüència poden aparèixer problemes psicològics diversos, sent els trastorns d'ansietat i els problemes d'irritabilitat els més comuns. Tot i així, és important tenir en compte que les dificultats en el son poden ser tant causa com conseqüència d'aquests últims. Al costat d'això, també resulta interessant destacar que poden aparèixer alteracions durant els propis cicles de son. En aquest sentit, per exemple, els terrors nocturns i el somnambulisme apareixen durant les fases 3 i 4 del son no MOR. A més, les alteracions en aquesta etapa acostumen a provocar somnolència diürna. En canvi, els malsons o la paràlisi de la son transcorren durant la fase de son MOR.

És important comentar que es recomanen unes 7-8 hores de son per obtenir un descans adequat. Tot i això, cal remarcar que per prevenir o reduir aquestes alteracions, no és tan important la quantitat d'hores, sinó la qualitat d'aquestes. Cadascú posseeix un sistema específic i, per tant, unes necessitats concretes. D’aquesta manera, alguns necessitaran dormir 5-6 hores diàries i altres possiblement més de 8. Perquè el son sigui reparador hem d'establir una rutina i hàbits saludables, en els quals ajustem el temps a la nostra necessitat real de son i adoptem conductes que afavoreixin un descans adequat.

Aquest és un tema ampli en el qual estan involucrats un ampli espectre d'elements. Aquí s’han comentats alguns d'ells de forma resumida, però en cas de voler ampliar informació, pots contactar amb el nostre equip de psicòlegs situat a Mataró. Atendrem totes les teves peticions i procurarem resoldre tots els dubtes que tinguis.