93.790.85.96 636 768 455

c/La Riera, 14 5e 1ª
08301, Mataró
Centre Sanitari registrat pel Departament de Salut de la  Gencat

El Dol: tipus i fases

13/04/2018

Podem definir el dol com el conjunt de respostes físiques, emocionals i conductuals que apareixen després d'una pèrdua. Aquest ventall d'elements, sorgeix en l'individu per restaurar el seu equilibri o benestar psicològic. D'aquesta manera, també ho podríem entendre com un procés d'adaptació. Pel que fa a la pèrdua en sí, encara que habitualment es parla de les relacionades amb els éssers estimats, també pot estar relacionada amb elements o objectes significatius per a la persona. En aquest sentit, i tot i que hi ha situacions universals en què sorgeix el dol amb una elevada probabilitat (p.ex., la mort d'una persona propera), cadascun de nosaltres podrem experimentar-ho en diferents situacions i de diferent manera, en funció del significat emocional que atribuïm als elements del nostre entorn.

QUINS TIPUS DE DOL HI HA?

Tot i que existeix un ventall molt ampli de classificacions per delimitar aquest concepte, és important establir una diferenciació comprensiva, principalment en funció del malestar o deteriorament personal associat. En base a aquest criteri, a nivell general podem parlar dels següents:

Dol "normal" o no complicat: Resulta crucial tenir en compte aquest subtipus. Com la mateixa paraula indica, es tracta de la reacció psicològica normal després de la pèrdua d'algú o d'alguna cosa amb la que manteníem un vincle emocional significatiu. El fet de sentir-nos malament, estar tristos, nerviosos o amb menys ganes de fer coses, no indica de per si la presència d'una malaltia o patologia en concret. Tots patim davant una pèrdua important per a nosaltres, i el conjunt de reaccions o símptomes que apareixen posteriorment poden formar part d'un procés d'adaptació normal. Com a continuació veurem, s'ha de tenir en compte el grau o nivell de malestar que suposa per a la persona i les limitacions que això suposa en el seu dia a dia.

Dol patològic o complicat: Quan hi ha un patiment acusat a través de la intensificació dels símptomes com l'ansietat, l'estrès o la depressió que arriben a repercutir de manera significativa en la vida de la persona, podem estar davant d'un dol patològic. La persona pot experimentar sentiments de desesperació i acudir a conductes desadaptatives per afrontar el malestar. Un criteri també utilitzat és el temporal, segons el qual un dol pot considerar-se normal si té una duració de entre 6 mesos i un any. Tot i així, sempre haurem de considerar el grau de malestar i deteriorament que produeix. Dins d'aquest subtipus, s'han proposat altres categories com el duel endarrerit (apareix un cop passat un temps després de la pèrdua), emmascarat (la persona nega que les reaccions tinguin a veure amb la pèrdua) o l'exagerat (intensificació acusada dels símptomes). Tots ells reflectirien una complicació en el procés. En algunes ocasions, és possible que el problema derivi en algun trastorn específic, com pot ser el Trastorn Depressiu Major o el Trastorn de Pànic, els quals estarien reflectint un empitjorament de la simptomatologia mostrada.

QUINES SÓN LES FASES DEL DOL?

A part dels diferents subtipus, hi ha un cert acord pel que fa a les fases que apareixen en aquest procés:

Negació: En aquesta primera fase la persona pot intentar negar la pèrdua ignorant la informació referent a aquesta o evitant pensar-hi. Així doncs, evitarà i negarà les proves o evidències que confirmin que ha succeït.

Enuig: També anomenada d'ira o indiferència. La persona, en començar a "ser conscient" del que ha passat, pot reflectir malestar per no poder evitar la pèrdua. Aquesta fase es caracteritza a més per la tendència a buscar possibles explicacions, causes i fins i tot culpables que ajudin a comprendre el que ha passat.

Negociació: La persona busca recuperar el control, i per això intenta negociar amb si mateix o l'entorn a través de procurar entendre els pros i els contres del que ha passat. Bàsicament busquem una solució a la pèrdua tot i ser conscients de la impossibilitat de fer-ho. Són típiques les frases com "si haguéssim anat abans al metge ..." o "si hagués estat allà ...".

Dolor emocional o Depressió: S’experimenten sentiments de tristesa i dolor amb més o menys intensitat i recurrència. En aquesta fase la reacció emocional es relaciona principalment amb una disminució de l'estat d'ànim.

Acceptació: És l'última fase del procés, on després de la resistència emprada en les fases anteriors la persona assumeix que el que ha passat és inevitable. La visió sobre la situació canvia i l'acceptació emocional sol ser més protagonista. Tot i això, aquesta fase no vol dir oblidar.

La presència d'aquestes fases no es dóna en totes les persones, i molt menys en l'ordre exposat. A més, tot i que aquest procés és el comú, podem saltar d'una a una altra o fins i tot situar-nos al final o al principi del procés en diferents moments al llarg del dol. Aquests "salts" poden estar relacionats amb el context en el qual estiguem immersos en aquest moment. D'aquesta manera, si a aquest procés li sumem per exemple una situació estressant a la feina, podem quedar-nos estancats per més temps en alguna de les seves fases, i mostrar un malestar més accentuat.

El dol és un mecanisme o procés que tots vivim al llarg de les nostres vides. Afecta a tot tipus de població amb lo qual el seu abordatge des dels diferents camps de la psicologia resulta especialment atractiu i rellevant. Hi ha moltes alternatives a l'hora de tractar aquest tema, les quals han demostrat ser útils per disminuir el malestar que genera.

Si vols rebre més informació o tens alguna pregunta, el nostre equip de psicòlegs et proporcionarà tota l'atenció que necessitis.