93.790.85.96 636 768 455

c/La Riera, 14 5e 1ª
08301, Mataró
Centre Sanitari registrat pel Departament de Salut de la  Gencat

La culpa: quina importància té i com afrontar-la

06/04/2018

La culpa, igual que la tristesa, l'alegria, l'enuig o la vergonya, és una emoció bàsica que haurem pogut experimentar en una gran quantitat de situacions al llarg de les nostres vides. Resulta tant habitual, que no és fins i tot estrany que hagi aparegut repetidament en un mateix dia. Des de la psicologia, la podem definir com el sentiment originat com a resultat d'una acció que ha provocat un "mal" i en la qual es troba immiscuïda una sensació, en major o menor grau, de responsabilitat. Així, encara que la intensitat i el context en què la sentim poden variar d'una persona a una altra, la majoria coincidirà en què es tracta d'un compendi de sensacions en certa manera desagradables o incòmodes.

Si busquem situacions vitals on hagi aparegut aquesta particular emoció, podrem trobar una varietat molt àmplia d'exemples que ens ajudin a identificar-la. Així i tot, en totes elles podrem diferenciar dos tipus possibles d'esdeveniments: aquells en què estan involucrades directament altres parts o persones (p.ex., "no hauria d'haver-li dit això al Joan", "hauria d'haver anat a veure a la meva germana", etc.), i els que es refereixen únicament a la nostra pròpia identitat o persona ("hauria d'haver estudiat més", "no serveixo per això", etc.). Bé és cert, a més, que hi ha situacions que de per si poden acompanyar-se fàcilment d'un sentiment de culpa. Per exemple, situacions com oblidar-se d'alguna cosa important, fer un comentari inadequat, o cridar a algú de manera exagerada sent conscients de que ha estat fora de lloc, acostumen a portar en essència la culpabilitat. En totes elles però, la interpretació que fem de nosaltres mateixos en relació al que hàgim o no fet o dit, jugarà un paper clau per explicar el malestar conseqüent. Per això, resulta particularment rellevant analitzar el grau de responsabilitat que posseïm sobre la situació.

D'aquesta manera, quan aquest sentiment sigui elevat, es produirà un malestar emocional traduït en diferents sensacions com angoixa, irritabilitat, nerviosisme, ganes de plorar, entre d'altres. I si aquest persisteix, poden originar-se quadres específics com depressió o ansietat que poden actuar com a potenciadors d'aquest malestar. A més d'això, i encara que en moltes circumstàncies la culpabilitat sigui legítima i proporcionada, de vegades podem cometre una sèrie d'errors que afavoreixen que es generi un sentiment de culpa excessiu i inadequat. A continuació, s'exposen alguns dels principals biaixos que cometem i mecanismes possibles per afrontar-los:

-    Eradicar o no acceptar l'emoció: Davant emocions intenses i especialment molestes, és típic que vulguem evadir-nos o suprimir el malestar que ens produeix evitant-ho. Com hem exposat, ens trobem davant d'un sentiment no solament molt freqüent, sinó també necessari. Així, encara que certament produeix cert malestar, és important identificar-lo i viure’l, procurant identificar les causes de la seva aparició. Això ens aportarà un aprenentatge emocional molt significatiu.

-    Reconeixement incorrecte de culpa o excés de responsabilitat: En el primer cas, podem cometre l'error d'atribuir de manera equivocada la culpa d'un esdeveniment, quan potser la nostra repercussió és mínima o nul·la. En altres ocasions, encara que hàgim estat partícips o mínimament responsables del que ha passat, tendim a exagerar els nostres actes alimentant així el malestar. Per això, hem d'aprendre a adoptar punts de vista realistes sobre les situacions, buscant proves a favor i en contra d'aquells pensaments i creences que ens estiguin fent sentir malament.

-    Atenció selectiva: Un dels efectes que es produeixen quan aquest tipus de sentiments ens aclapara, recau en fixar-nos o recordar aquells aspectes que ens confirmen que podríem haver fet millor les coses. D'aquesta manera, tirant la mirada cap enrere, busquem evidències de que la nostra actuació ha estat negativa i ens centrem en allò que ens confirma que ens hem de culpabilitzar encara més. Així, tot i que és important acceptar (de manera realista) la culpa, és important no oblidar-nos d'atendre aquells fets que ens ajuden a sentir-nos millor, adoptant una mirada més de present a futur, i no tant de present a passat.

-    Desvalorització: Un altre dels aspectes clau és el diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos, és a dir, el diàleg intern. Les crítiques a la nostra forma de ser i al nostre comportament poden ser constants, entrant en una esfera de molt poca positivitat o benestar per al nostre estat d'ànim. Aquests a més, acostumen a ser generals, exagerats i dicotòmics. En aquest sentit, els missatges que ens donem han de tenir en compte també els aspectes positius, i sobre tot allò que ens ajudi a veure o relativitzar la nostra actuació o afrontament "negatiu".

En resum, la culpa ocupa una part inevitable de la nostra vida, i resulta particularment important i útil reconèixer-la. Involucrats en aquesta, apareixen tot un seguit d'elements com sensacions, pensaments i comportaments que poden augmentar el malestar que ja de per si ens pot generar. El reconeixement i treball de les emocions suposa una de les pedres angulars del nostre benestar.

Si vols rebre més informació, el nostre equip de psicòlegs situats a Mataró et proporcionarà l'atenció i ajuda que necessitis. En cas de tenir alguna pregunta no dubtis en trucar-nos.