¿Què són les neurones mirall? | Gabinet Psicològic Mataró

93.790.85.96 636 768 455

c/La Riera, 14 5e 1ª
08301, Mataró
Centre Sanitari registrat pel Departament de Salut de la  Gencat

¿Què són les neurones mirall?

02/02/2018

Els avenços i descobriments promulgats per la ciència per conèixer el funcionament de la ment humana són cada vegada més notoris i significatius. Un d'ells són les neurones mirall o neurones especulars. Des de com aprenem a parlar o escriure, fins al desenvolupament de les habilitats necessàries per relacionar-nos amb els altres, semblen jugar un paper principal aquestes peculiars cèl·lules cerebrals. Van ser descobertes "accidentalment" pel neurocientífic Giacomo Rizzolatti als anys 90. Junt amb el seu grup, i mitjançant una sèrie d'experiments amb micos, van observar que certs grups de neurones s'activaven no només quan l'animal realitzava una acció, sinó també quan aquest observava a un altre realitzar-la. D'aquesta manera, en veure l'acció, l'activació neuronal es produïa com si l'estigués fent ell mateix.
Actualment es defineixen com el grup o subtipus de neurones que s'activen quan estem realitzant una acció i quan veiem a un altre fent-la, relacionant-se amb els comportaments socials, empàtics i imitatius, i constituint una eina crucial per a l'aprenentatge. En un sentit més informal, es consideren com "la xarxa invisible que uneix a tots els éssers humans, permetent la connexió entre les ments i la transmissió de cultura i coneixement mitjançant l'aprenentatge". La seva utilitat doncs, resideix especialment en la imitació i l'aprenentatge. Des de la neuropsicologia, estudis realitzats amb tècniques de neuroimatge han permès aclarir algunes de les principals àrees on actuen aquests elements. En aquesta línia, mitjançant Estimulació Magnètica Transcranial (EMT), es va descobrir que l'àrea de Brocca era un dels departaments clau; el que es va fer va ser desactivar temporalment aquesta àrea, descobrint que els participants perdien la facultat per imitar accions. Així mateix, poc a poc s'ha anat descobrint el seu paper en diferents facetes de la nostra vida quotidiana. Entre aquestes, es va evidenciar que posseeixen una importància crucial en el desenvolupament del llenguatge, i especialment en la comunicació no verbal. La còpia i moldejament de gestos, expressions i processos d'interacció són claus per a establir i mantenir els llaços afectius. D'altra banda, són les encarregades de que ens identifiquem i emocionem en diferents situacions quotidianes, per exemple en veure una pel·lícula, o en presenciar o escoltar alguna cosa amb una gran càrrega emotiva. Per això, aquest tipus de neurones són les principals encarregades de permetre que aquests mecanismes d'aprenentatge es produeixin, ja que en observar la manera com els altres es relacionen i reaccionen, recollim i assimilem diferents patrons de conducta.
Un punt important a tenir en compte, és que aquest procés d'adquisició d'habilitats dependrà molt del context social i cultural en què estiguem immersos. Per exemple, en la nostra cultura solem saludar-nos mitjançant una encaixada de mans o petons, però al Japó, se sol utilitzar la inclinació cap endavant. D'aquesta manera, els nostres comportaments han de adaptar-se a la realitat contextual que ens envolti.
Ara bé, ¿tots nosaltres posseïm aquesta capacitat? Tenim la mateixa quantitat i nivell de desenvolupament neuronal? Segur que coneixem a persones que són més hàbils per detectar o interpretar certs estats "mentals" o emocionals, considerant-les més intuïtives o fins i tot més empàtiques. És probable que la seva xarxa de neurones mirall sigui més àmplia i eficient. D'altra banda, des del món de la psicologia s'ha descobert que hi ha algunes patologies en les que aquest grup de neurones semblen estar particularment disminuïdes o alterades. Els nens amb Trastorn de l'Espectre de l'Autisme i el Trastorn d'Asperger mostren clares dificultats a l'hora de comprendre i desenvolupar comportaments socials tant verbals com no verbals, de manera que la seva xarxa de neurones mirall sol estar menys desenvolupada. Un altre cas el constitueix la psicopatia i algun trastorn de personalitat com ara el narcisista. En ambdues problemàtiques, vulgarment s'indica que no tenen empatia ni remordiments. Des de la explicació que procurem exposar, podem entendre-ho com una deficiència a l'hora d'entendre el sofriment i dolor aliens, i sobretot, com un dèficit a l'hora d'experimentar algun tipus de reacció emocional per aquest fet.
Així doncs, no tots tenim la mateixa facilitat per intuir, atribuir i / o interpretar els estats mentals i emocionals dels altres. La sociabilització i la interacció contínua afavoreixen el desenvolupament d'aquests mecanismes, pel que és important tenir present la seva rellevància, no només en persones amb clars dèficits per relacionar-se, sinó també de cara a ampliar i enfortir les relacions personals.
Les neurones mirall doncs, et situen en el lloc de l'altre. El sistema de "mirall" ens permet comprendre i fer pròpies les sensacions, accions i emocions dels altres. I encara que certament queda molt per saber, aquest descobriment ha suposat un abans i un després en la psicologia.

En cas de voler obtenir més dades en relació a aquest tema, posa't en contacte amb el nostre equip de psicòlegs situat a Mataró. Et respondrem de forma professional i individualitzada.