93.790.85.96 636 768 455

c/La Riera, 14 5e 1ª
08301, Mataró
Centre Sanitari registrat pel Departament de Salut de la  Gencat

El Trastorn de Conducta: característiques i comorbiditat

11/01/2018

L'anàlisi de les dificultats i problemes psicològics, especialment a l'àrea infantil i juvenil, acostuma a estar envoltat d'una gran confusió. Això principalment és degut a la variabilitat que mostren els nens pel que fa a la simptomatologia, la qual cosa queda reflectit en les significatives diferències que apareixen en funció del moment evolutiu. Per això, el diagnòstic d'un trastorn concret s'ha de fer amb molta cautela, procurant no només obtenir informació útil a través de diverses fonts (pares, professors, amics ...), sinó atenent també al moment vital en què es troba el propi individu.
El Trastorn de Conducta es defineix, segons la cinquena versió del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-5), com un patró repetitiu i persistent de comportament en el qual no es respecten els drets bàsics dels altres, les normes o les regles socials pròpies de l'edat, i que es manifesta per la presència en els dotze últims mesos d'almenys tres dels quinze criteris que defineix el manual, havent-hi almenys un en els últims sis mesos. Aquests quinze criteris s'agrupen en tres categories: agressió a persones o animals, destrucció de la propietat, engany o robatori, i incompliment greu de les normes. A més, per diagnosticar-lo etapes infantils es requereix que el nen reflecteixi almenys un símptoma característic abans dels 10 anys. Si no és així, es diagnostica com d'inici en l'adolescència.
Les dades epidemiològiques assenyalen que afecta a entre un 3 i un 7% de la població infantil. Per això, es tracta no només d'una problemàtica significativa, sinó també recurrent. Entre els símptomes o característiques que poden aparèixer (classificats segons les categories exposades anteriorment) estan: assetjar, amenaçar o intimidar als altres; iniciar baralles; exercir la crueltat física contra animals i/o persones; calar foc o destruir propietats; ús de mentides; comportament oposicionista ... I s'afegeixen a més els següents especificadors: amb emocions prosocials limitades, amb falta de remordiments o culpabilitat, mostrant-se insensible o sense empatia, despreocupat pel seu rendiment, o amb afecte superficial. D'aquesta manera, tenim un ampli espectre de criteris per poder definir i identificar la problemàtica.

Tot i això, no hem de caure en l'error d'utilitzar aquesta categoria com "calaix de sastre". És a dir, observant totes les seves característiques ens podem adonar que comparteix molts aspectes amb altres patologies (la qual cosa defineix la comorbiditat) i amb cap en concret. Així, hi ha un alt solapament amb el Trastorn de Dèficit d'Atenció amb/sense Hiperactivitat (TDAH), el Trastorn Negativista Desafiant, o fins i tot és comú incloure-ho com a Trastorn del Control dels Impulsos. Al costat d'aquests, també s'acostuma a confondre amb el Trastorn de Personalitat Antisocial, el qual s’ha de diagnosticar després dels 18 anys. Com veiem, són molts els quadres que comparteixen trets amb aquest diagnòstic, la qual cosa dificulta la seva acotació. A més però, en els trastorns d'ansietat o depressius els nens poden mostrar comportaments disruptius continuats que ens poden fer pensar en aquesta patologia.
Deixant de banda l'àmbit psicopatològic, cal esmentar que no cal posseir un diagnòstic concret per reflectir aquest tipus de símptomes. Davant successos estressants específics, els nens i adolescents poden mostrar una diversitat de comportaments que es troben en el Trastorn de Conducta. Una de les claus per diferenciar però, es troba en els termes repetitiu i persistent, i en el criteri temporal. Finalment, és important remarcar que es requereix que hi hagi malestar clínicament significatiu en les àrees laboral, social i/o acadèmica. En aquest sentit, una característica rellevant és que la persona pot no mostrar malestar aparent, resultant molt més evident en els altres.
En conclusió, tot i que estem davant d'una categoria aparentment àmplia i general, conté les seves particulars manifestacions i característiques específiques, les quals haurem d’identificar correctament no només per establir i delimitar una problemàtica específica, sinó per dissenyar una estratègia d'intervenció òptima i eficient que permeti produir una millora significativa en l'estat psicològic de la persona.
Si vols rebre més informació, el nostre equip de psicòlegs situat a Mataró t'ajudarà a aclarir qualsevol dubte que tinguis. Truca’ns.