93.790.85.96 636 768 455

c/La Riera, 14 5e 1ª
08301, Mataró
Centre Sanitari registrat pel Departament de Salut de la  Gencat

Trastorns de la ingestió i de la conducta alimentària

La conducta alimentària es defineix pels hàbits d'alimentació, la selecció d'aliments, les preparacions culinàries i les quantitats que es mengen.

  Els trastorns d'alimentació són alteracions en la conducta de l'acte de menjar. En resum, és un problema amb qualsevol dels comportaments relacionats amb el menjar. Normalment, aquest tipus d'afeccions es presenten en adolescents, joves i adults. No obstant això, hi ha estudis que indiquen que aquestes malalties en moltes ocasions són iniciades en la primera infància. En els més petits i en els bebès, aquests trastorns, es manifesten en la dificultat d'incorporar aliments nous a les seves dietes. Això afectarà molt en la conducta social, per norma general el nen que rebutja aliments nous també rebutjarà persones noves. Aquest tipus de problemes, la inapetència selectiva, és pròpia de problemes d'adaptació.    

Quins trastorns de la ingestió hi ha?

Els més desconeguts són el Pica i la Ruminació. Altres que més coneguts són els següents: Trastorn d'evitació, Anorèxia nerviosa, Bulímia nerviosa i el Trastorn d'afartaments.  

Quins són els símptomes dels trastorns de la conducta alimentària?

Els símptomes acostumen a ser clars i per als pares és senzill detectar-los. Per exemple, el cas que tractàvem anteriorment, els nens que triguen molt a menjar o rebutgen aliments. També existeixen casos en els quals els nens rebutgen la ingesta d'aliments nous, en aquest cas estaríem parlant de la síndrome d'especialització en el menjar. És una síndrome freqüent entre els petits quan s'estan desenvolupant i es troben amb seleccions de menjar capritxoses. Els símptomes han d'estar relacionats amb algunes fases de l'alimentació, ja sigui la preparació del menjar, la selecció d'aquesta i les quantitats, l'alimentació en si mateixa… 

Si els petits mostren problemes en aquests actes estarem parlant d'algun tipus de trastorn de la ingestió i de la conducta alimentària. La característica comuna de tots els trastorns alimentaris són els comportaments anormals d'alimentació, ocasionant problemes seriosos de salut mental i poden posar en perill la vida. Els principals trastorns d'alimentació són: Anorèxia, bulímia, ortorèxia, vigorèxia, menjar compulsiu. Tendeixen a aparèixer durant l'adolescència ja que en aquesta etapa la preocupació per l'aspecte físic augmenta considerablement.  

Quin tractament hi ha per a aquests trastorns alimentaris?

Si els pares o professors detecten els símptomes, la millor solució és acudir a un equip de patologia alimentària que pugui entendre i comprendre els problemes dels nens i treballar conjuntament amb la família. Moltes vegades el tractament ha de fer-se a casa, amb els pares ja que així, ells mateixos adopten noves conductes i podran aconseguir la millora del nen. D'altra banda, el professional ha de veure què prioritats hi ha, com motivar al petit enfront d'un aliment i com socialitzar. És important que aprengui a adaptar-se per afrontar situacions noves. És necessari descartar fallades orgàniques quan els nens vomiten freqüentment. Si el nen està sa, serà una qüestió emocional. Existeixen casos extrems en els quals els nens es nega rotundament i poden posar-se en risc biològic, aquí el treball ha de ser profund de la mà d'un especialista.

Els passos a seguir són els següents:

  • Vigilar l'alimentació. (Un nen desnodrit està en més risc d'infecció per falta d'anticossos).
  • Oferir-los menjar variat.
  • Ajudar-los a acceptar nous aliments.
  • Disfressar el menjar.
  • Evitar tensions, retrets o càstigs en el menjar.
  En el primer moment que detectem que el nen té problemes a l'hora de menjar hem de contactar amb un psicòleg professional perquè ens orienti amb els passos a seguir, amb les actituds a adoptar i que ens doni eines per gestionar el trastorn que estigui sofrint el petit.