93.790.85.96 636 768 455

c/La Riera, 14 5e 1ª
08301, Mataró
Centre Sanitari registrat pel Departament de Salut de la  Gencat

Trastorn de l'espectre autista (TEA)

L'autisme entra en el grup de trastorns del desenvolupament cerebral. També és conegut per trastorn de l'espectre autista.

“Espectre” es refereix als símptomes, nivells de deterioració o discapacitat i als símptomes que pot presentar un nen amb el TEA. 

Hi ha casos en els quals els nens pateixen una deterioració més lleu pels símptomes però hi ha altres casos en els quals els nens es troben discapacitats. Actualment es defineix el TEA en cinc trastorns generalitzats del desenvolupament:    

- Trastorn o síndrome de Asperger
- Trastorn autista (autisme clàssic)
- Trastorn de Rett
- Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat
- Trastorn desintegratiu infantil
   

Quins són els símptomes del trastorn autista?

Cada nen presenta els símptomes de diferents maneres però sempre es troben dins de les tres mateixes àrees:    
  • Dificultats per comunicar-se
  • Deterioració o anul·lació de l'activitat social, dificultat per sociabilitzar
  • Conductes amb repetició i estereotipades
Els nens que pateixen el trastorn autista no tenen patrons típics en desenvolupar les seves habilitats de sociabilització i comunicació. Normalment són els pares els que comencen a detectar els primers indicis de conductes inusuals en els seus fills. 

Algunes conductes es tornen més accentuades quan es comparen amb nens de la mateixa edat. Els bebès amb TEA es mostren diferents precoçment en el seu desenvolupament. Podem detectar-los en bebès que encara no han complert un any i ja presenten conductes com concentrar-se molt en certs objectes, no establir contacte visual i no ser capaços de balbotejar amb els seus pares. 

En altres casos, hi ha nens que es desenvolupen normal fins que arriben als dos o tres anys d'edat. Aquí comencen a perdre l'interès i els notarem més callats, introvertits o que presenten indiferència en les interaccions socials. Aquesta inversió del desenvolupament es diu regressió i sol passar entre els nens amb el trastorn d'autisme.  

 

Quins són els factors de risc del trastorn autista?

Hi ha alguns grups que tenen tendència a presentar un trastorn d'autisme:  
  • Nois: S'ha demostrat que els homes són més propensos a tenir autisme.
  • Germans de persones amb autisme. En famílies amb un nen autista, la probabilitat que el seu germà el sigui és del 2% al 8%.
  • Persones amb trastorns del desenvolupament.
  • Els bebès prematurs.
  • Fills de pares d'edat avançada.

Com es diagnostica l'autisme?

Si s'identifica algun problema amb el desenvolupament del nen ha de consultar-se amb el seu pediatre. Ell pot ser el primer pas per identificar un trastorn autista. Avaluar la rutina: En la revisió mèdica pediàtrica, el metge avalua el desenvolupament del nen. En aquestes revisions mèdiques es fan preguntes sobre les accions i l'actitud del nen, s'emplena un qüestionari sobre la conducta i es parla directament amb el nen per veure possibles senyals d'autisme o qualsevol altre trastorn del desenvolupament.
   

Quins tractaments hi ha per al trastorn d'Espectre autista?

En l'actualitat no hi ha tractaments estandarditzats per a l'autisme. Hi ha formes que serveixen per minimitzar els símptomes i desenvolupar certes habilitats. Amb certes teràpies es pot ajudar al pacient a utilitzar les seves habilitats. Cada teràpia ha de ser adaptada a cada cas. Encara així, la majoria d'autistes responen bé a teràpies molt estructurades i especialitzades. 

Hi ha teràpies que poden ajudar a les persones amb autisme perquè puguin portar una vida pràcticament normal. Un diagnòstic precoç i intervencions primerenques, en l'edat preescolar poden tenir efectes molt positius en els subjectes. 

En el Gabinet Psicològic de Mataró, detectem des de l'inici els trastorns autistes amb unes pautes estandarditzades que ens ajuden a identificar el problema del nen. Una vegada identificat el problema, es crearà la teràpia adequada per a cada cas i així poder desenvolupar aquestes habilitats que el nen no té. És necessari donar-li eines perquè pugui portar una vida completament normal i assegurar la seva felicitat i la de la seva família.