93.790.85.96 636 768 455

c/La Riera, 14 5e 1ª
08301, Mataró
Centre Sanitari registrat pel Departament de Salut de la  Gencat

Mutisme selectiu

El mutisme selectiu és un trastorn de la infància, la infantesa o l'adolescència que es dóna quan un nen s'inhibeix en determinats ambients i roman sense articular paraula.

No obstant això, no és un mutisme com a tal, ja que el nen parla i s'expressa correctament en altres ambients en els quals se sent còmode i a gust. Es tracta d'un problema difícil de detectar i pel qual no hi ha unes causes clares. Encara que no és molt habitual, es creu que podrien sofrir-ho entre un 0,1 i un 1,9% dels menors de 15 anys. 

No es considera  un trastorn de comunicació perquè els nens que ho sofreixen parlen i es comuniquen de forma normal en determinats contextos i s'inhibeixen en uns altres. A més, no té problemes d'aprenentatge i funcionen normalment en altres àrees de comportament.

Per això, sovint es relaciona o confon amb altres problemes, com a ansietat infantil, timidesa extrema, depressió, assetjament escolar, etc.  

Quins són les causes del mutisme selectiu?

La veritat és que no s'han establert unes causes a les quals es pugui atribuir directament aquest trastorn. No obstant això, es considera que pot deure's a fets concrets ocorreguts durant la primera infància. 

Aquests fets poden ser reals o imaginaris i poden haver generat un trauma en el nen. També s'ha apuntat que podrien existir causes genètiques per a aquest problema. És a dir, un component hereditari.

Quins són els símptomes del mutisme selectiu?

Encara que no en tots els casos coincideixen tots, alguns dels símptomes d'aquest trastorn són:  

  - Inhibició i incapacitat de parlar en determinat ambients o situacions. 

  - Problemes de relació amb els altres. 

  - Incapacitat per a un correcte desenvolupament social. 

  - Sensibilitat a la llum i al so. 

  - Incomoditat en ambients bulliciosos o amb gentada. 

  - Dificultat per expressar els seus sentiments. 

  - Incapacitat per mantenir el contacte visual amb altres persones. 

  - Expressió buida o freturosa d'emocions. 

  - Preocupació excessiva per problemes quotidians. 

  - Ansietat. 

  - Introversió.   

A més, es creu que un trastorn d'aquest tipus que no es tracti correctament pot derivar en problemes majors, com a fòbies i trastorns reactius.  

Quin és el tractament?

Existeix més d'un tractament per als mutismes selectius. El psicòleg és el professional que millor ens podrà assessorar sobre aquest problema i el seu tractament, així com les alternatives terapèutiques que existeixin.

Alguns professionals parlen de teràpies que ajudin a millorar la comunicació i permetin al nen superar el seu problema. Per a això, poden valer-se de diferents tècniques i proporcionar als pares unes pautes per al treball diari amb els seus fills i per a les relacions amb altres persones.

Algunes d'aquestes pautes poden ser: 

  - Fer servir comunicació alternativa quan es produeix el bloqueig del parla (dibuixos, escriure notes…). 

  - No mostrar desesperació si no s'aconsegueix que els nens parlin, ja que en cas contrari poden percebre el nostre malestar i es pot incrementar el problema. 

  - Observar-los i tenir en compte els seus interessos. 

  - Evitar realitzar comentaris o qualificacions sobre el bloqueig del parla i el retraïment dels nens.