93.790.85.96 636 768 455

c/La Riera, 14 5e 1ª
08301, Mataró
Centre Sanitari registrat pel Departament de Salut de la  Gencat

Trastorn del càlcul (Discalculia)

La discalculia (també coneguda com a trastorn del càlcul)  és la dificultat en l'aprenentatge de les matemàtiques i seria l'equivalent de la dislèxia referent al càlcul i als nombres.

S'inclou dins dels anomenats Trastorns d'Aprenentatge dels nens. Una categoria en la qual també poden incloure's el trastorn de l'expressió escrita (disgrafia), el trastorn de lectura (dislèxia) i la lateralitat creuada. 

Se sol expressar a través de problemes per comprendre i realitzar correctament càlculs matemàtics i se sol diagnosticar en els primers anys d'escolarització del nen. Quan es fan més evidents els problemes d'aprenentatge.

Quins són les causes del trastorn del càlcul?

El trastorn del càlcul té un component genètic i es creu que també biològic. Així doncs, les causes són hereditàries en la majoria dels casos, però també poden existir factors biològics que es tradueixen en dèficits en zones cerebrals que regulen l'aprenentatge relacionat amb la matemàtica i els càlculs aritmètics.

Quins són el s símptomes de la discalculia?

El trastorn del càlcul se sol manifestar en una sèrie de símptomes que són més evidents quan el nen va a escola i comença el seu itinerari formatiu. Alguns dels més destacats són els següents:   

  -. Dificultats en l'aprenentatge dels nombres.
  -. Problemes per entendre i distingir els signes matemàtics. 
  -. Amnèsia amb la informació numèrica. 
  - .Problemes amb el càlcul mental. 
  -. Capacitat per a altres assignatures, com les ciències o la geometria.
 Especialment mentre el nivell no exigeix l'ús de les matemàtiques. 
  - Manca d'habilitats per a l'orientació espacial. 
  - Incapacitat per a la planificació numèrica. 
  - Problemes per escriure nombres dictats. 
  - Tendència a usar els dits per explicar. 
  - Ansietat davant la impossibilitat d'explicar correctament. 
  - Frustració per la falta de capacitats considerades normals. 
  - Manques d'interacció social. 
  - Baixa autoestima o percepció distorsionada d'un mateix.

La mera dificultat per a les matemàtiques no pot ser considerada com un signe inequívoc de trastorn del càlcul. Quan es donen simultàniament varis d'aquests símptomes, en canvi, sí que pot ser un indicatiu el nen o nens afectats sofreixen aquest problema. Seria aconsellable, per tant, posar-se en mans de professionals per obtenir un diagnòstic i analitzar les possibles línies de tractament.

Quin és el tractament per la discalculia?

El tractament per a aquest tipus de problema sol ser individualitzat i dirigit a les necessitats concretes de cada nen, pel qual es dissenya una estratègia d'actuació específica. A més, sol comptar amb un enfocament multidisciplinari i centrar-se en diferents àmbits, com una tutoria individualitzada, ajuda amb el càlcul, accions destinades a reduir l'ansietat i la frustració… 

També es realitzen actuacions orientades a la millora de l'autoestima i a l'acceptació d'un mateix i teràpies per millorar les relacions socials i les habilitats en aquest sentit. Si sospita que un fill o un conegut pot tenir discalculia o ja es té un diagnòstic, el millor és posar-se en mans de professionals perquè ens assessorin i ens ofereixin solucions individualitzades.