93.790.85.96 636 768 455

c/La Riera, 14 5e 1ª
08301, Mataró
Centre Sanitari registrat pel Departament de Salut de la  Gencat

Dependència emocional

Recolzar-se en altres persones pot ser una bona forma de construir relacions i de generar llaços de confiança. No obstant això, quan aquestes relacions es caracteritzen per ser inestables, destructives i amb un marcat desequilibri, és quan parlem de dependència emocional.

Es tracta d'un estat psicològic  que es dóna en les relacions, on la persona depenent es  sotmet, idealitza i magnifica a l'altra , per  la qual sent una inclinació excessiva, ja sigui un amic, un familiar o, especialment, una parella.


La persona depenent és incapaç de trencar la relació, malgrat que no se senti feliç amb ella i, a més, veu afectada negativament la seva autoestima. Tant és així que arriba a tenir pànic a la ruptura i, si aquesta es produeix, pot experimentar síndrome d'abstinència, ansietat i, fins i tot, depressió.
En ocasions, les persones amb dependència emocional volen reiniciar la relació, encara que aquesta els resulti dolorosa, però en unes altres inicien una nova en la qual segueixen el mateix patró.


Quins són les causes de la dependència emocional?

Les causes han de buscar-se en la història afectiva primària. En moltes ocasions, les persones dependents van sofrir vincles distants i ambivalents durant la seva infància. En altres ocasions, no obstant això, el trastorn no pot atribuir-se a aquestes causes.

Quins són els símptomes de la dependència emocional?

Alguns dels principals símptomes d'aquest trastorn són:

  • Por a la soledat: la persona depenent té terror a ser abandonada i sent ansietat davant la possibilitat d'una separació
  • Estat d'ànim disfòric: ansietat, depressió, sensació de culpa, por…
  • Autoanul·lació: les persones amb aquest trastorn tendeixen a anul·lar-se a si mateixes amb la finalitat d'agradar a la seva parella.
  • Dèficit d'habilitats socials: la persona depenent es tanca en la seva relació de parella (o d'amistat) i no estableix vincles ni es relaciona amb altres persones.
  • Pèrdua d'autocontrol: incapacitat per posar-se límits a un mateix
  • Atorgar a la relació un lloc prioritari en la seva vida: se sol anteposar la relació de parella a les familiars i se li sol donar un lloc preponderant en la seva vida.
  • Necessitat d'agradar: les persones amb dependència tenen una marcada necessitat d'agradar als altres. Per aquest motiu, solen estar molt preocupats per possibles crítiques o pel rebuig d'altres persones. La necessitat d'agradar no se centra exclusivament en la parella o els amics, sinó que s'ha ce extensiva també als desconeguts.
  • Síndrome d'abstinència: quan es trenca la relació, la persona depenent experimenta una sèrie de símptomes que s'assemblen als d'un addicte quan  sofreix síndrome d'abstinència (angoixa, pensaments obsessius, necessitat de contactar amb al persona amb la qual s'ha trencat, tristesa, ganes de plorar, insomni…)
  • Depressió: la depressió pot ser una de les conseqüència de la síndrome d'abstinència quan el dependent ha trencat la relació.

 

Quin és el tractament per a la dependència emocional?

No existeix una única teràpia per a aquest trastorn. No obstant això, la dependència pot tractar-se abordant el problema. És important posar-se en mans d'un professional que determini que no existeix un problema de maltractament de gènere i que ajudarà a la persona depenent a:

  • Acceptar que gens és per sempre i les relacions poden trencar-se.
  • Generar resistència enfront de les inclinacions
  • Aprendre a afrontar el duel que es produeix quan una relació arriba a la seva fi.
  • Diferenciar l'ésser del tenir: valorar-nos pel que som abans que pel que tenim
  • Millorar l'autoestima: aprendre a valorar-se, voler-se i respectar-se independentment de si es té o no parella o del tipus de relacions que es tingui.