93.790.85.96 636 768 455

c/La Riera, 14 5e 1ª
08301, Mataró
Centre Sanitari registrat pel Departament de Salut de la  Gencat

Trastorn Adaptatiu

Els canvis vitals i les situacions estressants són les principals causes del trastorn adaptatiu.

Entre un 5 i un 20% de persones que busquen ajuda psicològica tenen un trastorn adaptatiu. Els Trastorns Adaptatius es caracteritzen per l'aparició de símptomes depressius i/o ansiosos en resposta a esdeveniments estressants de la vida quotidiana, com pot ser la pèrdua de l'ocupació, la separació de la parella, etc. 

Aquests símptomes depressius i d'ansietat apareixen durant els 3 primers mesos següents a l'inici del factor estressant. És per això que els trastorns adaptatius també es diuen “reactius”. Es presenten a qualsevol edat, i són molt freqüents en la població general. 

Consisteix en la presència de símptomes enfront de situacions d'estrès que van més enllà del  que l'individu pot manejar amb els seus recursos habituals i que afecten el funcionament global de la persona, provocant una deterioració significativa de l'activitat social, professional o acadèmica de la persona.

Quins són els símptomes d'un trastorn adaptatiu?

Els símptomes són molt variats i inespecífics. El més característic en aquest tipus de trastorns són les alteracions en les emocions i la impressió de sofriment, malestar o desesperació. Molt sovint, el subjecte presenta sentiments relacionats amb la depressió, l'ansietat o tots dos. 

La irritabilitat, l'empipament o la ira també poden estar presents. D'altra banda, hi ha símptomes bastant comuns que poden determinar el trastorn com podrien ser les preocupacions no resolutives, els pensaments suïcides, la violència com a resposta, un sentiment d'incapacitat o la desmotivació. En resum, aquests serien els símptomes més freqüents en un trastorn adaptatiu:

- Estat de l'ànim: desesperança, tristesa, labilitat emocional, preocupació excessiva, ansietat. 

- Conducta: reacció contra les regles imposades, agressivitat.

Aïllament social: inhibició, timidesa excessiva. 

Símptomes físics: insomni, agitació, palpitacions, maldecaps.

Subtipus del trastorn adaptatiu

El trastorn adaptatiu no es manifesta igual en tots els individus. Cada subjecte presenta una tendència que determina el tipus de trastorn adaptatiu que tractarem: 

- Trastorn Adaptatiu depressiu: La resposta sempre tendeix cap a l'ànim depressiu i són molt comuns els plors o el sentiment de desesperança, de falta de ganes i motivació. 

- Trastorn Adaptatiu amb ansietat: La resposta tendeix a ser nerviosa, el subjecte sol estar molt preocupat, inquiet i intranquil. 

- Trastorn Adaptatiu mixt: Est seria la combinació dels descrits anteriorment. Es presenten estats d'ansietat i nerviosisme combinats amb depressió.  

Quins són els factors de risc?

  1. Persones que sofreixen trastorns d'ansietat.
  2. Sota nivell cultural o econòmic.
  3. Individus que viuen molts esdeveniments estressants en la seva vida.
  4. Individus que han sofert violència infantil.
  5. Trastorns de personalitat.

Com es presenta el trastorn adaptatiu?

Aquest trastorn té diferents cursos i es presenta de diferents maneres en cada individu. Pot ser un inici fort, que apareix just després de l'esdeveniment estressant. No obstant això, també pot ser tardà i l'individu no comença a presentar símptomes fins al cap d'unes setmanes o mesos. 

Finalment, també hi ha trastorns adaptatius que neixen anticipadament, és a dir, l'individu s'està preocupant per alguna cosa que vindrà. El curs més comú és el progressiu, els símptomes comencen a notar-se de forma lenta.

Tractament del Trastorn Adaptatiu amb estat d'ànim depressiu o mixt (ansietat i ànim depressiu)

La psicoteràpia cognitiva és el tractament d'elecció. El principal objectiu és recuperar el nivell de funcionament que la persona tenia abans d'iniciar-se el trastorn adaptatiu. 

L'objectiu és “adaptar-se” a la nova situació de vida o bé “suprimir” l'estressor. La meta més important és proporcionar un context segur i atemporal, on la persona pugui afrontar la situació adversa i aprendre a manejar i regular les emocions negatives associades amb ella. 

Es pretén no només que la persona aconsegueixi superar l'esdeveniment estressant i les conseqüències que aquest ha tingut en la teva vida, sinó també que pugui aprendre del succeït, de manera que surti enfortida d'aquesta situació.