93.790.85.96 636 768 455

c/La Riera, 14 5e 1ª
08301, Mataró
Centre Sanitari registrat pel Departament de Salut de la  Gencat

Depressió major

La depressió és el trastorn psicològic més freqüent en la població general, afectant a més del 3% de la població general.

Segons l'OMS al món hi ha més de 350 milions de persones amb depressió.  Tots els estudis coincideixen que la prevalença és gairebé el doble en la dona que en l'home, i que alguns factors estressants vitals, com el naixement d'un fill, les crisis de parella, l'abús de substàncies tòxiques (principalment alcohol) o la presència d'una malaltia orgànica crònica s'associen amb un risc incrementat de desenvolupar un trastorn depressiu major.

Quins són els símptomes de la depressió major?

La depressió major es caracteritza per importants canvis en la manera de pensar, de sentir i de comportar-se, que porten a la persona afectada a tenir un estat d'ànim deprimit, a perdre la capacitat de sentir plaure o interès per coses que abans sí feien sentir plaure i per les activitats quotidianes de la vida. Els símptomes més comuns són els següents:

- Irritabilitat, agitació i incapacitat de relaxar-se.

- Canvi de l'apetit, són molt freqüents les pèrdues o l'augment de pes.

- Desmotivació, falta d'energia, cansament general.

- Incapacitat per centrar l'atenció en coses concretes.

- Falta d'autoestima, odi cap a un mateix, sentiments d'incapacitat i de culpa.

- Pensaments suïcides o relacionats amb la mort.

- Aïllament i pèrdua d'interès cap a activitats socials.

- Insomni o excés de somni.

- Sentiments abandono.

En resum, els símptomes més comuns solen ser els sentiments d'irritabilitat, ansietat, cansament excessiu i continu, problemes de somni, canvis en l'apetit, dificultats de concentració i presa de decisions, sentiments d'inutilitat, baixa autoestima i culpa i desig sexual inhibit. 

La depressió provoca una forma de pensar negativa sobre la pròpia persona, dels altres, del passat i del futur, així com de l'entorn que li envolta. Poden aparèixer pensaments recurrents de mort o ideació suïcida, fins i tot intents reals de posar fi a la seva vida. 

La persona deprimida deixa de realitzar activitats plaents i/o obligatòries o, si aquestes es fan, requereixen d'un gran esforç per part de la persona (per exemple, aixecar-se, rentar-se, vestir-se, anar al treball, estudiar, etc). Si les activitats plaents se segueixen realitzant, no produeixen el mateix nivell de satisfacció que abans de la depressió.

Quins són les causes de la depressió major?

No hi ha unes causes exactes que generin aquest tipus de malaltia. Encara així hi ha teories que afirmen que la depressió neix de desajustaments químics en el sistema neurològic. A part d'aquests possibles problemes hi ha agents que fan que els individus siguin propensos a desenvolupar una depressió:

- Hipotiroïdisme, càncer o dolors crònics perllongats.

- Abús de drogues i/o alcohol.

- Medicaments com els esteroides.

- Una mala rutina del somni: dormir poc, ficar-se al llit molt tarda, no descansar.

- Successos d'alt estrès com a ruptures, malalties, morts de sers estimats, maltractament en la infantesa, pèrdua d'un treball, bullying...

Quin és el tractament de la Depressió Major?

La teràpia cognitiva part de la idea que la depressió es produeix per una alteració en la forma de pensar, que al seu torn afecta a la forma de sentir i de comportar-se. El psicòleg ajuda al pacient a analitzar els errors que hi ha en el seu pensament (el que es denominen distorsions cognitives) perquè el pacient pensi d'una forma més realista, que li ajudi a sentir-se millor i a prendre decisions per resoldre els seus problemes. 

El terapeuta sol manar tasques per a casa i experiments perquè el pacient posi a prova la seva forma de pensar. D'altra banda es programen activitats gratificants i s'organitza el temps del pacient amb l'objectiu de tenir un entorn més reforçador. També s'entrena al pacient a ser més assertiu i més sociable, utilitzant per a això diferents tècniques de la teràpia cognitiu-conductual com són l'assaig de conducta i l'exposició a les situacions temudes.