93.790.85.96 636 768 455

c/La Riera, 14 5e 1ª
08301, Mataró
Centre Sanitari registrat pel Departament de Salut de la  Gencat

Característiques generals de la Fòbia Social

06/08/2013

ANSIETAT/FÒBIA SOCIAL: 
Explicació del trastorn i Programa de Tractament

CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES DE LA FÒBIA SOCIAL

DEFINICIÓ FÒBIA SOCIAL (CRITERIS DIAGNÒSTICS): 

1. “TEMOR acusat i persistent a una o més situacions socials o d'actuació en públic en les quals la persona es veu exposada a gent desconeguda (o que no pertanyen a l'àmbit familiar) o al possible escrutini/avaluació per part dels altres, i en les quals el subjecte té por d'actuar  d'alguna manera que pugui ser humiliant o vergonyosa (o mostrar símptomes d'ansietat)”. Així doncs, TEMOR A l'AVALUACIÓ NEGATIVA: temor a situacions en les quals el subjecte ha de fer alguna cosa mentre sap que els altres li estaran observant i, en certa mesura, avaluant la seva conducta. La característica distintiva, doncs, és un temor a l'escrutini per part dels altres, i temen que aquest escrutini sigui vergonyós, humiliant, ... els faci semblar com a ximples, o siguin avaluats negativament. 

2. “La persona reconeix que aquest temor és excessiu o irracional (poc raonable)”.

3. “L'exposició a la/s situació/ns social/s temude/s provoca en l'individu una resposta immediata d'ANSIETAT de manera gairebé invariable”.

4. “Les situacions socials o d'actuació en públic s'EVITEN o se suporten amb una ansietat o malestar intensos”.

5. “Els símptomes del trastorn (comportaments d'evitació, anticipació ansiosa, o el malestar que apareix en les situacions temudes) INTERFEREIXEN de manera important amb el funcionament de l'individu en una o més àrees (rutina habitual, relacions laborals o acadèmiques, relacions socials...), i/o es dóna un NOTABLE MALESTAR pel fet de patir la fòbia (és a dir, els símptomes produeixen un malestar clínicament significatiu)”.

CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES: COGNITIVES, FISIOLÒGIQUES I CONDUCTUALS.

I.- Aspectes cognitius més freqüents:

- Sobreestimació d'aspectes negatius de la seva conducta (magnificació de les debilitats personals)
- Atenció selectiva a les debilitats i errors
- Minimització avantatges/aptituds personals, descartar valor dels èxits passats, ...
- Excessiva consciència de sí mateix
- Temor a l'avaluació negativa
- Hipersensibilitat a la crítica
- Temor a fer el ridícul
- Temor al que els altres pensin en un mateix
- Temor de no agradar als altres
- Temor a no saber què dir
- Patrons excessivament elevats per a l'avaluació de la seva actuació (auto exigència)
- Percepció de falta de control sobre la seva pròpia conducta

II.- Símptomes fisiològics més freqüents de la resposta d'ansietat:

- palpitacions
- tremolor 
- suor 
- tensió muscular
- sensació de buit en l'estómac
- boca seca
- sensació fred/calor
- ruboritzar-se
- tensió/ mal de cap


III.- Aspectes Conductuals:

El símptoma conductual més habitual és l'EVITACIÓ de les situacions socials temudes.

Algunes de les més freqüents són: 
- Iniciar i/o mantenir converses
- Quedar amb algú
- Assistir a festes, reunions, congressos...
- Telefonar (especialment a persones a qui no es coneix molt bé)
- Comportar-se assertivament (p.i. expressar desacord o rebutjar una petició)
- Retornar un producte a la tenda on ho ha comprat
- Fer i rebre compliments
- Parlar amb persones d'autoritat
- Parlar amb desconeguts
- Fer contacte ocular amb gent que no coneix
- Parlar en públic (p.i. davant grups petits o grans), pronunciar un discurs...
- Actuar davant altres persones
- Ser el centre d'atenció (p.i. entrar en una habitació quan la gent ja està asseguda)
- Menjar/beure en públic
- Escriure/treballar mentre li estan observant
- Utilitzar els urinaris públics

SUBTIPUS DE FÒBIA SOCIAL:

Fòbia social simple o específica: Quan el temor es refereix a estímuls o situacions molt específiques (menjar o beure en públic, escriure davant d'uns altres, parlar en públic...). 

Fòbia social generalitzada: si els temors fan referència a la majoria de situacions socials (p.i., iniciar o mantenir converses, participar en petits grups, tenir cites, parlar amb figures d'autoritat, assistir a festes...).

En la clínica, el 60-70% del total de pacients pertanyen a la fòbia social de tipus generalitzat.

Els diferents tipus de fòbia social, a excepció del temor a parlar en públic, presenten freqüentment antecedents de timidesa en la infància i determinades característiques de personalitat (neuroticisme i introversió, especialment). 

ETIOLOGIA (Orientació Cognitiu-Conductual):

- Insistir que és un comportament après, i que com tal pot desaprendre's.

- A continuació s'explica com es forma i manté el problema (Tª Bifactorial de Mowrer): (ex. experiment: provocació fòbia en un nen a un conill blanc-soroll)

L'adquisició de la fòbia s'explica per un procés de “Condicionament Clàssic (C. c.)”: associació d'un Estímul Neutre (EN), que és neutral en principi quant a la provocació d'ansietat (situació social) amb un Estímul Incondicionat (EI) (estímul capaç de produir per si mateix ansietat/dany: experiència aversiva), de tal forma que l'EN es converteix en Estímul Condicionat (EC: situació fòbica), és a dir, funciona com un estímul que provoca ansietat/por. 

El manteniment de la fòbia s'explica per un procés de “Condicionament Operant (C.O.)”, pel mecanisme de “reforç negatiu” (conseqüència positiva en eliminar alguna cosa dolenta): l'evitació de la situació temuda provoca una disminució de l'ansietat a curt termini, actuant així doncs com a reforç negatiu (sensació d'alleujament: és una conseqüència positiva d'eliminar alguna cosa dolenta, com l'ansietat). Però l'evitació facilita un manteniment de la por doncs no es pot aprendre que l'estçímul fòbic no va seguit necessàriament de les conseqüències negatives. D'altra banda, l'evitació també facilita la influència de pensaments negatius (esquemes cognitius -distorsions cognitives- subjacents = manera de vulnerabilitat). Així, l'evitació redueix l'ansietat a curt termini, però manté la por a llarg termini perquè són conductes reforçades negativament (sensació d'alleujament) i perquè impedeix que la persona aprengui que la situació no és perillosa i que és poc probable que les seves prediccions ansioses es converteixin en realitat, a més que impedeix o dificulta el desenvolupament d'habilitats socials normalitzades.

- Emfatitzar la necessitat d'una participació activa per trencar el cercle viciós que manté la fòbia.


FASES EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA FÒBIA SOCIAL

Experiència Social Negativa en persona psicológicament vulnerable 
(nivell alt de neuroticismo i d'introversió)

Respostes Psicofisiològiques d'Ansietat 
(rubor, taquicàrdia, suor, tremolor, etc.)

Anticipació de conseqüències negatives davant altres relacions socials

Respostes psicofisiològiques d'ansietat 
(rubor, taquicàrdia, suor, tremolor, etc.)

CONDUCTA INHÀBIL


1ª FASE: Fracàs en les experiències socials


Anticipació de conseqüències negatives davant noves situacions socials

Respostes Psicofisiològiques d'Ansietat 
(rubor, taquicàrdia, suor, tremolor, etc.)

EVITACIÓ DE LA SITUACIÓ SOCIAL

Sensació d'alleujament i desaparició de les respostes d'ansietat


2ª FASE: Reforçament de l'evitació social

FONAMENTACIÓ PROGRAMA DE TRACTAMENT (COGNITIU-CONDUCTUAL): TÈCNIQUES A UTILITZAR

Tractament Cognitiu-Conductual: Programa Multicomponent (especialment en la Fòbia Social Generalitzada).

TÈCNIQUES FONAMENTALS:

- EXPOSICIÓ A SITUACIONS TEMUDES

- TERÀPIA COGNITIVA: REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA, AUTOINSTRUCCIONS...

TÈCNIQUES COMPLEMENTÀRIES:

- RELAXACIÓ/RESPIRACIÓ

- ENTRENAMENT EN HABILITATS SOCIALS I ASSERTIVITAT

- ENTRENAMENT EN RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

- AUGMENT DE L'AUTOESTIMA

- DIVERSIFICACIÓ ACTIVITATS DIÀRIES